A principis dels anys 70, coincidint amb l'arribada dels avions de radio control proporcionals que son els que actualment coneixem els aeromodelistes que ja practiquen el Vol Circular, començen a interessar-se per aquesta nova modalitat. Com que el espai que es necessita per volar aquests aparells, que passa del límit dels cables del vol circular a un espai mes ampli, es començà a cercar un lloc molt mes obert, espaiós i lliure d'obstacles (arbres, cases, carreteres etc.).

Les primeres experiències es porten a terme en diferents indrets i descampats de la província amb pistes de vol improvitsades a Sant Dalmai, Costa Roja, Banyoles, Figueres etc.. La opció que poc a poc es va consolidant es el camp de Banyoles, en el Pla de Martís, al terme d'Esponellà, on l'Amadeu Heras i Ros, disposa d'un petit terreny de propietat per volar els seus avions. Mica en mica s'hi vàren anar afegint els altres pilots pioners del vol radio controlat. Per part de Girona vàren ser: Josep Mato, Francesc de las Heras, Juli Fernàndez, Miquel L󰥺, de Figueres fòren Roger Lacaci i Josep M. Galí, i de Banyoles Pep Prat i altres que posteriorment es vàren anar afegint  en el petit grup inicial.

Al principi es volava per lliure sense pertanyer a cap club o grup establert. Com que eren a finals de la dictadura y en aquella època formalitzar un nou club o associació era un pel complicat, per poder legalitzar el grup i obtenir la llicència esportiva, es van afiliar al REAL AEROCLUB DE GIRONA i mitjançant l'aeroclub obtingueren las llicències federatives. Era l'any 1975.  

Per aquelles dates, la indústria dedicada al aeromodelisme, havia experimentat un fort creixement, tot i que a Espanya anànaven molt endarrerits si ens comparàvem amb els nostres veins de l’altre banda dels Pirineus.

Començàven a haver comerços dedicats al tema a Barcelona, Madrid, Andorra, Perpignane com els més propers al nostre entorn. S’hi podien trobar Kits Motors, Ràdios i Accessoris a les prestatgeries. Era tot un espectacle pels que feia temps que estàven practicant l'aeromodelisme i que havíen de fabricar-se ells mateixos els accessoris, o fins i tot els mes agosarats es feien també els motors. Les firmes que mes destacaven eren: Graupner, Simprop, Robbe Kavan, Kraff, Webra, Supetigre, O.S. Enya i Svenson (Belga) avui ens mans catalanes i ben a prop de les nostres instal·lacions (Fontcoberta).

La indústria espanyola hi era present de la ma de Modelhob. Les emissores de radio més assequibles eren las Kraff (u.s.a), Robbe, Graupner, Multiplex, Simprop (alemanes) Futaba (japonesa) i les CDP (espanyoles).

Va ser amb la proliferacions de comer篳 i que en el pla de Martis i havia un grup estable de aeromodelismes dedicats exclusivament al vol de radio control, que dia darrera dia si anaven afegint nous adeptes i el petit grup inicial va anar creixen i ben entrada a la democrࣩa, es quant es va anant agafant cos el projecte de crear un club independent d'aeromodelisme, comen确t a fer els tr୩ts oportuns per la seva creaci󠩠com que les persones que el formaven eren de diferents llocs de la provia del va anomena "CLUB AEROMODELISME GIRONA PROVINCIAL ? C.A.G.I.P.? era a la segona meitat dels anys 70. El primer president fora Amadeu Heras, (com a propietari del terreny i uns dels promotors del projecte) sots President: Josep M. Mato, Tresorer: Miquel L󰥺 i altres.

Aixs com va ser el inici del club amb uns instal?lacions estables en principi i amb un acc鳠a les pistes una mica precari, per que quan plovia i havia fang al cammes d'un cotxe va quedar embarrancat havent de ser remolcat per algun tractor de la zona que ens venien a rescatar.

Fins a l'estiu de 1978 va anar funcionant el club, pro a causa de unes discrepணies del president Sr. Amadeu amb alguns dels socis, es va engegar una crisis interna en el club sobre els drets i deures del socis i del us de les pistes de vol que el club utilitzava i eren propietat del president.

Arran de la crisis un petit grup dels socis varen demanar al president explicacions del afer, varen a ser expulsats del club. La resta de socis es varen anar afegint al grup desidents i tamb頶aren ser expulsats. Finalment el grup dels desidens van anar creixent i nom鳠un molt petit grup de socis varen fer costat al President.

El grup desidens despr賠de varies temptatives de demanar un assemblea extraordin಩a de socis per aclarir els fets i davant la negativa del president de donar explicacions, es contacte amb la FEDERACION AEREA ESPAяLA de la qual el club estava federat, i mitjans la mateix es va gestionar per poder fer la assemblea i davant la negativa , es va optar que passat el temps prudencial, si el president no convocava la assemblea o fes el sots-president i que els acords que es prenguessin a la mateixa eren vinculant i tenien la mateixa validesa. Repte que va assumir el Sr. Josep m. Mato. Assemblea que es va convocar i celebrar en el salo de plens del Ajuntament de Banyoles del dia 28 d'octubre de 1978, amb la assist讣ia dels 28 socis opositors i expulsat del club per el president fins aquell moment.

El acord prioritari de la assemblea, i seguint les pautes donades per la federaci󬠶a ser donar continuﴡt al club i que si el actual president continuava amb la seva negativa a donar comptes del club actual, es proceda la seva destituci󠤥l cಲec, i seguidament anomenar una nova junta per porta endavant el club. El cಲec de president el va acceptar el company Roger Lacaci i D, La primera prioritat era trobar un nou camp de vol per poder seguir les activitats del club, ja que el anterior al ser de propietat privada del antic president i tenir vedada la seva utilitzaci󠰥r els socis desidens. Al no disposar de documentacions anterior a aquesta data, es decideix continuar el club partint amb els 28 socis firmants de la petici󠤥 la assemblea amb data de antiguitat tots del mateix dia 28 d'octubre de 1978 i sortejant el n? d'antiguitat del 1 al 28. Comen确t la caixa del club de "0? i donar un nou impuls al club mes obert i democrഩc.

La assemblea va ser impugnada per l'antic president per defecte de forma segons la seva versi󬠡ccedint a repetir aquesta vegada es va celebrar als locals del "CONSELL SUPERIOR D'ESPORTS? a Girona al C/. Emili Grahit. En aquesta assemblea si es va presenta el Sr. Heras acompanyat per varis socis nous, que el no poder acreditar la seva antiguitat al club anterior al 28 d'octubre de 1978, i despr賠de unes tenses i crispades discussions en els passadissos, va optar per abandonar la assemblea i es varen ratificar els mateixos acords presos anteriorment, sent acceptats per els organismes corresponents i tornar a iniciar les seves activitats el club.

La nova pista de vol i amb carࣴer provisional fins trobar una millor ubicaci󠶡 ser a uns 500 mts. de la anterior pista del Sr. Heras al paratge nomenat "CAN BRUNET? al pla de Mart쳠que va ser oficialment inaugurada per les autoritats corresponent el 29 d'octubre 1979 coincidint amb les festes de Sant Martiria de Banyoles, amb assist讣ia dels millors pilots del moment (Josep Rojo, Carles Soler Etc.).

Aixs com va comen硲 a funcionar el nostre club i ja han passat mes de 25 anys, i es l'hora de fer balan砤el que em fet. Dels 28 socis inicials and passat pel cub prop de 400, dels quals uns 150 continuen actius, vಥm recuperar els que inicialment ven fer costat al Sr. Heras, i del nostre club es va donar iniciativa per crearen un altre de nou a Figueres anomenat inicialment "MODELVENT? i actualment and canviat el seu nom a "CLUB ESPORTIU D'AEROMODELISME CIURANA?.

Aquesta es la historia inicial i fins avui no em parat de fer coses i desitgem poder continuar fen-lo amb la mateixa empenta que fins ara.